Els Ioga Sutra de Patanjali, ens diuen que tota àsana ha de trobar l’equilibri entre la fermesa i la comoditat (veure l’entrada Àsana: l’esforç just). Si a la pràctica d’àsana tenim en compte les propietats de cada un dels cinc elements i els expressem, podem trobar el camí que ens condueix a aquest equilibri

L’element terra ens dona solidesa i estabilitat. Sempre que construïm una àsana, hem de posar atenció en primer lloc a establir uns bons fonaments, a que la connexió amb el terra sigui una connexió sòlida i estable. Si no hi ha aquesta estabilitat, acabarem generant tensions a la zona alta del cos.

Quan treballem dempeus, assimilem peus i cames a la solidesa i estabilitat. Per una banda, els peus han d’arrelar-se al terra, fent una acció de pressió cap el terra que ens retorna una acció en sentit contrari que ens ajuda a créixer. Per altra banda, les cames tenen musculatura potent que cal activar per assolir aquesta estabilitat.

A més, si establim una base sòlida, el cervell no veu perill de caiguda i pot establir-se en un estat de calma.

L’element aigua ens aporta fluïdesa. Aquesta fluïdesa la trobarem principalment en la mobilitat dels malucs. La pelvis connecta les cames amb la resta del cos. Si la pelvis és un espai mòbil i fluid, podrem sostenir la solidesa a l’àrea de cames a la vegada que la part superior del cos es mou amb seguretat.

Molt rellevant també connectar amb la capacitat d’adaptació de l’aigua per tal de fer les adaptacions que el nostre cos necessiti (amb suports, si cal) i no forçar-lo. Si ens barallem amb el cos per a portar-lo a treballs que no pot fer, acabem generant molta tensió i ens allunyem de l’equilibri.

L’element foc ens aporta energia i força. Cal connectar amb el centre de cos i activar-lo per tal d’aportar estabilitat, donar suport a la zona lumbar i activar la nostra força interior.

L’expressió de la força muscular, ens permet sostenir l’esforç a nivell físic i la força de voluntat (que també és element foc) ens permet sostenir l’esforç a nivell mental. I tot plegat, ens impulsa cap a la capacitat transformadora de la pràctica. Recordem que l’element foc és l’element de la transformació.

L’element aire ens aporta moviment i lleugeresa. Posar el focus en el moviment respiratori ens ajuda a enfocar la ment en el moment present i a regular l’esforç. La respiració és un indicador de si estem fent l’esforç just. Quan la respiració es distorsiona o és costosa, ens indica que estem excedint-nos en l’acció.

La sensació de lleugeresa, l’hem de buscar especialment a la zona d’espatlles i braços. Moure les extremitat superiors de forma fluïda i lleugera, fent que l’esforç d’aquesta zona mai generi tensió.

L’element espai ens aporta expansió i calma. Un cop establerta l’àsana, observem que hi hagi sensació d’expansió i que podem establir-nos en un estat de calma i quietud. Podrem experimentar la sensació de vacuïtat i quietud propis de l’element espai si la resta d’elements s’han establert.

Si l’esforç és l’esforç just, podrem enfocar l’atenció a la respiració, respirar en calma i viure l’àsana des de la calma. Si no és així, experimentarem inestabilitat, rigidesa, tensió, cansament,…

Quan l’àsana es practica amb tots els seus ingredients (i això inclou l’actitud i l’atenció mental), resulta un treball nutritiu a tots els nivells: físic, energètic, emocional i mental. L’àsana es converteix en un treball que cohesiona i unifica cos, respiració i ment portant-nos a un estat d’unió i equilibri. No en va, la paraula ioga vol dir unió (veure l’entrada Ioga… què és?).