Satya i Ahimsa: cal triar?

Satya i Ahimsa

Ahimsa, no violència; Satya, la veritat. Són els dos primers “Yama”, els dos primers principis ètics de comportament vers els altres i també vers un mateix.

De vegades pot semblar que la pràctica d’aquests dos valors pot entrar en conflicte ja que dir la veritat pot provocar dolor a aquell que la rep. En aquests casos, la temptació més immediata acostuma a ser dir una mentida “pietosa” per tal de no ferir a la persona, és a dir, triem Ahimsa per sobre de Satya.

Però podem fer una anàlisi més fina i reflexiva sobre la situació per tal de mirar de donar cabuda a tots dos principis i evitar així caure en la manca de sinceritat. Cal pensar que Ahimsa és la base de tots els Yamas. Tot comportament ha d’estar basat en la no violència i l’aplicació de Satya ha de ser doncs lliure de violència, però això no és el mateix que mentir per tal de no provocar dolor.

Quan ens trobem amb una situació en que dir la veritat pot ser feridor, cal que posem molta atenció i reflexionem. El primer a discernir és si aquesta mentida suposadament pietosa que diré, no és una mentida que m’evita enfrontar una situació delicada en la que mostraré debilitats pròpies.

Moltes vegades, sota l’excusa de no ferir, el que fem és evitar reconèixer errors davant dels altres.

De vegades cal passar pel tràngol de dir la veritat, tot i que no sigui agradable, per tal de reconduir una determinada situació i garantir així la transparència i puresa en la relació amb l’altra persona.

Això no vol dir que no haguem de tenir molta cura d’allò que diem, especialment quan sabem que pot fer mal. La veritat no s’ha d’utilitzar com una arma llancívola o de forma indiscriminada sense mesurar-ne els seus efectes. Per sobre de tot cal discernir. Abans de parlar, sempre ens podem aturar i fer-nos tres preguntes sobre allò que ens disposem a dir:

  • És veritat?
  • És necessari?
  • És beneficiós?

Si alguna de les respostes es “no”, potser la millor opció és el silenci…