Embolcall de saviesa

A l’entrada “La visió de l’ésser humà”, vàrem veure que, segons la filosofia iòguica, l’ésser humà està organitzat en embolcalls que van del cos físic, que és el més dens i l’únic visible, fins l’embolcall de felicitat, que és el més subtil.

L’embolcall de saviesa o embolcall intel·lectual, rep el nom de Vijnanamaya Kosha, que vol dir “embolcall fet de coneixement”. És la capa que inclou les capacitats més refinades de la ment, tals com la capacitat de discerniment o la intuïció. Aquestes capacitats van més enllà del raonament lògic (propi de l’embolcall mental) i ens porten a un coneixement i certesa directa.

Així com l’embolcall mental engloba el món de les emocions, en l’embolcall de saviesa trobem la capacitat de desenvolupar sentiments tals com l’amor incondicional, la generositat, l’agraïment o la compassió. És un embolcall on ment i cor s’uneixen per trobar l’expressió més cristal·lina del ser.

Quan Manomaya Kosha (l’embolcall mental) està excessivament actiu, s’impedeix l’expressió dels embolcalls més subtils.

Així doncs, per permetre l’expressió de la saviesa interior i dels sentiments propis de Vijnanamaya Kosha, cal treballar la capacitat de silenciar la ment. No en va, en el segon sutra, Patanjali diu: “Yogah cittavrtti nirodhah” (transliteració del sànscrit), que podem traduir com “Ioga és aturar els moviments de la consciència”.

Les pràctiques iòguiques, tenen com objectiu apaivagar les fluctuacions mentals per tal de fomentar l’expressió dels embolcalls més subtils, el de saviesa i el de felicitat (el darrer dels embolcalls) i fer que et retrobis amb la teva pròpia essència.

És important destacar que tots tenim aquests embolcalls més subtils i tots tenim la capacitat, doncs, d’escoltar la nostra saviesa, la nostra intuïció i de desenvolupar l’amor, la generositat i la compassió. Només cal que els hi donem espai i els deixem expressar més enllà de la xerrameca mental constant.

T’animo a que facis una pràctica constant i pacient i que permetis que el ioga t’ajudi a retrobar tot allò que ja ets i que potser no s’està expressant.