Embolcall de felicitat

A l’entrada “La visió de l’ésser humà”, vàrem veure que, segons la filosofia iòguica, l’ésser humà està organitzat en embolcalls que van del cos físic, que és el més dens i l’únic visible, fins l’embolcall de felicitat, que és el més subtil.

L’embolcall de felicitat rep el nom d’Anandamaya Kosha, que vol dir “embolcall ple de goig”. És la capa més subtil de l’ésser humà, aquella que ens permet experimentar la joia, la serenor, l’alegria.

És inherent a l’ésser humà la recerca de la felicitat, i la filosofia iòguica ens diu que en aquesta recerca no hem de mirar cap enfora, sinó cap endins. Sovint busquem la felicitat en el mon extern, a través de l’experiència dels sentits o bé a través de les possessions materials. Totes aquestes coses ens poden portar una sensació d’alegria i gaudi momentània però, a la vegada, efímera.

Quan la recerca de la felicitat es basa en el mon dels sentits, entrem en una espiral de desitjos (d’allò que volem), rebuig (d’allò que ens és desagradable) i desil·lusió o patiment (per allò que volem i no aconseguim).

A més a més, com que el gaudi d’un desig acomplert és momentani, quan deixem d’experimentar-lo tornem a desitjar més, alimentant d’aquesta manera l’espiral desig – rebuig – desil·lusió. Tot plegat, no deixa de ser un moviment d’emocions que ens allunyen de l’estat de serenor.

No vol dir que no puguem gaudir de tot allò que ens ofereix el mon dels sentits. La qüestió està en que si pensem que aquest és el camí per aconseguir la felicitat, ens convertim en esclaus dels desitjos i en patidors de les desil·lusions.

El ioga ens diu que tots tenim la capacitat d’experimentar la felicitat i la joia si apaivaguem les fluctuacions mentals i permetem que aquests embolcalls més subtils simplement es manifestin. Quan això es dona, trobem un estat de felicitat serena i duradora, és un estat de ser que permet tenir una mirada diferent cap a tot allò que ens envolta i tot allò que ens succeeix en el dia a dia.

Com ja vam destacar en l’entrada de blog anterior (l’embolcall de saviesa), permetrem que aquests embolcalls més subtils s’expressin en la mesura en que desenvolupem la capacitat d’apaivagar les fluctuacions de l’embolcall mental (Manomaya Kosha).

Així doncs, cal una pràctica constant, pacient i amb confiança, sense expectatives (que, de fet, no són més que desitjos) per retrobar l’estat de  felicitat que tots tenim i que només cal que s’expressi.