Svadhyaya és el quart niyama i fa referència a l’auto-estudi, la capacitat d’observar-se i desenvolupar l’auto-coneixement.
L’auto-estudi és la capacitat de desenvolupar la mirada cap endins per observar-me a tots els nivells. Sensibilitzar la connexió amb els diferents embolcalls per captar els seus missatges, el seu llenguatge i arribar a tenir un coneixement profund d’allò que soc, d’allò que em conforma com a ésser humà.
Avui en dia es promociona la mirada cap enfora, estem profundament dirigits cap els estímuls que ens porten els sentits, que actualment són molts, i ens hem desconnectat de nosaltres. Disposem de pocs espais de silenci per mirar-nos, observar-nos i conèixer-nos.
Svadhyaya ens convida a observar-nos, no només per aprofundir en l’autoconeixement, sinó també per ser testimonis i prendre consciència dels canvis que es produeixin al llarg del camí de transformació.
Per posar a la pràctica Svadhyaya, cal desenvolupar la consciència testimoni, aquella part de la nostra consciència capaç d’observar des d’un espai d’imparcialitat tot allò que s’expressa en nosaltres en forma d’emoció, pensament o sensació.
Quan ens observem d’aquesta manera, ens fem conscients que no som els nostres pensaments, les nostres emocions i les nostres sensacions. Formen part de nosaltres i s’expressen en nosaltres, però no som només allò. Som quelcom més profund. Ser conscient d’aquest fet, possibilita transcendir l’embolcall mental per connectar amb espais més subtils i profunds del meu ésser.
La pràctica de Svadhyaya implica estar disposats a mirar cap endins, tant aquells aspectes més lluminosos com també les ombres, els aspectes que ens agraden i els que no ens agraden. Quan ens mirem des de l’actitud d’imparcialitat, som capaços de trobar aquells patrons de comportament que hem adquirit i que són auto-limitants, que no ens aporten o que ens impedeixen créixer i desenvolupar-nos. I aquesta troballa, és el primer pas (i el pas necessari) del canvi. Per engegar un canvi primer cal ésser conscient d’allò que cal canviar.
Mirar-nos des de la imparcialitat, també ens ajuda a relativitzar tot allò que ens amoïna. No és el mateix veure el problema des de fora que viure’l des de dins. Quan podem observar les nostres preocupacions des d’aquest prisma, podem trobar més fàcilment sortida a allò que vivim com un problema que, vist des de dins, te difícil (o cap) solució.
Quan fem pràctica d’àssana, podem també desenvolupar la consciència testimoni. Estar presents en la pràctica, observant les sensacions quan fem i quan deixem de fer, observant els pensaments que apareixen, observant les emocions que es presenten, observant les diferents reaccions que es produeixen, observant com s’expressa la respiració.
A més a més, un cop acabada la pràctica d’àssana, pots dedicar uns minuts de silenci i observació en posició asseguda, amb els ulls tancats i en quietud. Uns minuts per observar-te, uns minuts per a estar amb tu.
Hi ha una única persona amb la que compartiràs tota la vida, i aquesta persona ets tu. No creus que val la pena conèixer-la?