La respiració és el procés fisiològic que capta aire de l’exterior per fer arribar oxigen a les cèl·lules, i es desfà del diòxid de carboni que aquestes generen, expulsant-lo cap a l’exterior. Totes les cèl·lules del nostre organisme necessiten oxigen per fer la seva funció, per tant podem afirmar que la respiració és la base de la vida.

La ventilació és l’acció mecànica d’un conjunt de músculs que permet que l’aire ric en oxigen entri als pulmons (inspiració) i que l’aire ric en diòxid de carboni s’expulsi cap a l’exterior (expiració).

La ventilació s’expressa doncs en forma de moviment, el moviment natural de la respiració. Si alguna de les zones mòbils implicada en la ventilació està rígida, tensa o restringida, aquest moviment natural es veu alterat i, per tant, tenim una ventilació deficient que es tradueix en una pobra oxigenació i una alteració del patró respiratori natural que afecta la salut a diferents nivells: fisiològic, emocional i mental.

El moviment de la respiració va molt més enllà del que pot semblar. De fet, en la ventilació es produeix un moviment coordinat de tres diafragmes:

• Diafragma cervical: connecta la base del crani amb el coll i forma el “terra” de la boca.
• Diafragma toràcic (múscul diafragma): gran múscul en forma de paracaigudes que separa la cavitat abdominal de la cavitat toràcica.
• Diafragma pelvià (sol pelvià): xarxa muscular que trobem a la base de la pelvis i que la tanca per sota.

Tota restricció en algun d’aquests tres diafragmes, afecta la ventilació restringint-la i, per tant, restringint l’aportació d’oxigen o l’expulsió de diòxid de carboni.

Hi pot haver diferents raons que provoquin restricció en el moviment respiratori, entre d’altres:

• Roba massa ajustada que impedeixi el lliure moviment de la zona abdominal o del sol pelvià.
• Una mala postura a l’hora de seure amb l’esquena caiguda cap endavant, que provoca tancament a la zona toràcica i abdominal i restringeix dràsticament el moviment del diafragma.
• L’estrès, que provoca una respiració alta, afavorint l’entrada d’aire a la zona alta dels pulmons, que te menys capacitat.

Tota restricció que afavoreixi una pobra entrada d’aire, implicarà que la respiració es faci més ràpida per tal que arribi l’oxigen necessari. I cal tenir en compte que una respiració alta, ràpida i superficial es tradueix en un estat nerviós alterat i una ment dispersa.

La qualitat de la ventilació afecta de forma directa a la qualitat de l’oxigenació, a la funció de totes les cèl·lules del cos i, per tant, a la salut a tots els nivells.

La pràctica de ioga ens ajuda a millorar la ventilació des de diferents àmbits:

• Per una banda, el fet de prendre consciència de la respiració, ens permet observar les restriccions respiratòries que puguem tenir, afavorint que fem canvis en el nostre dia a dia per tal de millorar-les.
• La millora de l’esquema postural no només afavoreix una millor salut de la columna vertebral, sinó que ajuda a donar més amplitud al moviment respiratori.
• Afavoreix la mobilitat de les estructures corporals que participen en la ventilació, reduint-ne les tensions i fent que la musculatura que hi participa sigui més forta i flexible per tal de poder dur a terme la seva funció.
• La reducció de l’estrès ajuda a recuperar una moviment respiratori més ampli i natural, més lliure de restriccions.

Recorda que la respiració és la base de la vida i que està íntimament lligada a la salut física, emocional i mental. Està clar que mentre som vius respirem, però la qualitat de la respiració pot marcar una gran diferència.