En diferents entrades del blog hem vist que, segons la filosofia iòguica, tot allò que conforma l’ésser humà està organitzat en embolcalls de diferent densitat. En concret, són cinc embolcalls: físic, energètic, mental, de saviesa i de felicitat.

I es fa servir la paraula embolcall de forma totalment conscient i intencionada. Si mirem la definició d’embolcall a l’Institut d’estudis catalans, trobem que és “allò amb que s’embolca quelcom”. És a dir, que aquests embolcalls estan embolcallant alguna cosa. Però, quina cosa?

Tornem a la visió de la filosofia iòguica, segons la qual tot ésser viu té una part essencial, transcendental. És el seu nucli, la seva essència primera. I aquesta essència és la que queda embolcallada per totes aquestes diferents capes.

Aquesta essència, forma part d’un tot comú i únic, mentre que els embolcalls fan que aquesta essència prengui formes diferents en cadascú de nosaltres. Podem pensar en les onades. Cada onada és única, té el seu cicle de vida, la seva forma, la seva força i la seva expressió diferent de la resta d’onades. No podem trobar dues onades repetides. Però… totes les onades són aigua, més enllà de la seva expressió única.

L’essència dels éssers vius és una mateixa cosa. Els embolcalls vesteixen cada ésser donant-li una aparença diferent i fent-lo únic.

En la mesura que vivim la diferència i prou, podem tendir a expressar-nos com a éssers egoistes i egocèntrics, desenvolupant actituds que procuren el propi bé per sobre del bé de la resta d’éssers. Actituds violentes, poc sinceres, apropiar-se de coses dels altres o acumular més del que un necessita, són actituds viscudes des de la percepció de sentir-se diferent i separat de la resta.

Per altra banda, en la mesura que els embolcalls es poden transcendir a través de la pràctica, un pot copsar i experimentar aquesta unitat en el tot i veure que la diferència no és més que un vestit. Llavors es te la visió i la certesa que les actituds negatives cap els altres ho són també cap a un mateix.

El contacte amb la pròpia essència és la connexió amb allò que és autèntic i real. És la connexió amb un mateix i amb tot a la vegada.