És el moviment que es produeix quan les vèrtebres es separen entre sí en la seva part interna (la que mira a la part del davant del tronc) i s’apropen en la seva banda externa (la que mira a l’esquena). Com a resultat, la part frontal del tronc i/o del coll s’expandeix i la part posterior es contrau.

És un moviment complex i costós pel nostre cos perquè el cos està dissenyat per treballar i fer les accions a la part del davant majoritàriament, és a dir, que és poc habitual que la part del davant s’expandeixi. Si a això hi sumem els hàbits de seure moltes hores en cadira i l’acció de desplaçar el cap endavant i corbar l’esquena per mirar dispositius electrònics, ens trobem amb teixits que estan escurçats i que dificulten el treball d’obertura de la part del davant perquè no poden estirar-se.

Cada sector vertebral pot expressar el moviment d’extensió de forma diferent:

• Les vèrtebres cervicals, són les que poden fer un moviment d’extensió més profund, de fins a uns 63º. Aquest moviment es produeix quan alcem la barbeta i orientem la cara cap amunt.
• La zona dorsal està molt limitada al moviment d’extensió, no només per la presència de les costelles sinó també per la forma que tenen les vèrtebres dorsals. En aquesta zona podem fer una extensió de fins a 22º. A més, el moviment d’extensió dorsal està molt limitat avui en dia pels hàbits posturals.
• La zona lumbar te una possibilitat d’extensió d’uns 31º.

Quan fem el moviment d’extensió, les vèrtebres s’apropen entre sí a la seva banda externa, produint una compressió del disc intervertebral en aquesta zona. Per evitar compressions excessives, especialment a la zona lumbar, cal posar molta atenció a l’execució de les àssanes d’extensió.

Per una banda, el punt d’inici serà sempre una columna vertebral en elongació. Per altra banda, hem de pensar que l’esquena ha de fer un arc ampli afavorint el treball d’extensió dorsal sense forçar l’extensió lumbar. Com que la zona dorsal te més dificultat per fer l’extensió, el que ens pot passar és que fem un arc més pronunciat a la zona lumbar, produint una compressió més aguda en aquesta zona.  Si ho treballem d’aquesta manera, és quan el moviment d’extensió ens pot molestar.

Atenció si hi ha hèrnies o protrusions perquè aquestes postures ens poden molestar. Caldrà seguir molt acuradament les instruccions i no arribar al punt de molèstia en cap cas.

Les extensions ens ajuden a flexibilitzar i millorar la postura, especialment a la zona dorsal. L’obertura que es fa, proporciona espai a la zona toràcica i també a l’espai abdominal i els òrgans que s’hi allotgen, evitant l’excessiva compressió i estancament.

Les postures d’extensió fan un treball interessant a nivell respiratori, ja que al millorar la postura del tronc, la seva verticalitat, evitem el col·lapse de la zona toràcica i zona abdominal que restringeixen la respiració natural de forma important.

Les postures d’extensió són postures estimulants, per tant hem de tenir molt present el moment en que les fem. No serà una bona opció practicar-les quan s’apropa el moment d’anar a dormir.

En qualsevol cas, són postures que requereixen una preparació prèvia i també postures compensatòries després. Ens poden aportar molts beneficis i no s’han d’obviar en absolut (per suposat, amb les adaptacions necessàries en cas de lesió o restricció), però cal saber on situar-les dins la sessió, com preparar-les i quines àssanes fer després per tal que cos, energia i ment puguin experimentar-les de forma positiva i obtenir-ne els màxims beneficis.