El seu nom en sànscrit és akasha i és l’essència de la vacuïtat, del buit. És l’espai on la resta d’elements es poden expressar, sense espai no hi pot haver res mes.
No te característiques pròpies, les seves propietats es defineixen a partir d’allò que no te: és un element subtil i lleuger perquè no te la densitat de la terra o l’aigua; és un element fred perquè no te la calor pròpia del foc; es caracteritza per la quietud perquè no te el moviment de l’aire. No te forma i no te fronteres, és un element expansiu que està a tot arreu i que ho omple tot.
En el nostre cos, trobem l’element espai en algunes cavitats buides, per exemple, els sins paranasals (que permeten la ressonància de la veu); l’espai buit a l’estómac, abans que hi entri el menjar; l’espai que es fa al pulmons quan inspirem i que permet que hi entri l’aire.
L’espai de consciència és també propi d’aquest element. En aquest espai, s’hi poden expressar entre d’altres els nostres pensaments. Quan l’omplim de pensaments constants (element aire amb excessiu moviment), aquest espai de consciència queda amagat, atapeït i sense possibilitat d’expressió. A mesura que calmem els nostres pensaments, l’espai de consciència es fa més nítid.
La seu de l’element espai, és la zona del coll. Quan experimentem tensions a aquest nivell, afectem l’equilibri de l’element espai.
L’element espai està íntimament vinculat a la vibració del so. Per això, l’òrgan del sentit lligat a aquest element és l’orella, la capacitat de sentir els sons. I l’òrgan d’acció és la boca, en la seva capacitat d’expressar el so. Quan hi ha disfuncions en la capacitat de sentir o emetre so, indica que hi ha un desequilibri en l’element espai.
A nivell més subtil, assimilem aquest element amb la capacitat d’expressar-nos i de desenvolupar-nos personalment. L’element espai és l’element que es vincula a la potencialitat, a tot allò que te el potencial de desenvolupar-se i expandir-se.
Quan aquest element està en equilibri, tenim la capacitat d’expressar-nos honestament, d’escoltar i també de quedar en silenci. Quan una persona parla excessivament o cridant, o diu mentides o xafarderies, ho vinculem a un desequilibri de l’element espai.
Al contrari, quan una persona és excessivament introvertida i te dificultats per explicar el que li passa o per expressar-se davant dels altres, pot indicar que hi ha un bloqueig d’aquest element.
A la pràctica de ioga, ens enfoquem a treballar la zona del coll, fent que sigui un espai corporal lliure de tensions. Les postures invertides, que hi dirigeixen més rec sanguini, li proporcionen nutrició. Atenció però si hi ha alguna contraindicació per aquest tipus de postures (hipertensió, glaucoma, reflux).
També podem treballar amb el so: cantar és una pràctica que ajuda a connectar amb la vibració del so i equilibrar l’element espai.
Treballar la presència i l’atenció en tot moment, no només a la pràctica sinó al llarg del dia, ens ajuda a apaivagar el flux de pensaments. A mesura que aprenem a silenciar el soroll mental, podem connectar amb la sensació de vacuïtat i ens n’adonem i experimentem que el buit ho omple tot i que, de fet, ens fa sentir la plenitud.
(Imatge de torstensimon a Pixabay)