El seu nom en sànscrit és vayu i expressa la capacitat de moviment, és la força que impulsa qualsevol moviment. L’element aire és subtil, mòbil, lleuger, fresc, sec i fluid. L’aire és un element més subtil que els tres anteriors: no és visible però podem percebre la seva força i els seus efectes.
Associem aquest element amb l’aire que respirem, per això és per a nosaltres una font bàsica de vida. La manca d’aquest element suposa la mort de forma més ràpida que la manca de qualsevol dels altres elements.
L’element aire és responsable del moviment de la sang, de la circulació dels impulsos nerviosos, del moviment corporal, del flux de pensaments i idees. Tot allò que circula i es mou ho fa gràcies a l’element aire. Ens aporta la capacitat de tenir una perspectiva fresca i no deixar que les coses s’estanquin en qualsevol nivell constitutiu (fisiològic, emocional, mental).
Hi poden haver diferents desequilibris en l’element aire: moviment massa ràpid, moviment massa lent o bloqueig del moviment. Cada un d’aquests desequilibris pot provocar diferents trastorns. Ens interessa que hi hagi un moviment equilibrat sense obstacles ni bloquejos.
Quan hi ha un excés d’aire, pot haver-hi trastorns mentals i nerviosos (com ansietat) per un excés d’activitat i agitació.
Per estabilitzar el moviment de l’element aire és fonamental establir rutines estables i saludables, reduir els estímuls i no omplir-se d’activitats deixant espai per al descans i la recuperació. La hiperactivitat és pròpia d’un excés d’element aire.
Els aliments amb sabor amargant o astringent són estimulants per a l’element aire, per tant, si hi ha un excés d’aquest element caldrà reduir els aliments amargants i/o astringents. En canvi, són aliments que poden anar bé per a persones letàrgiques.
La seu corporal de l’element aire és la zona toràcica, àrea on trobem també els òrgans respiratori i circulatori. Malauradament, avui en dia és molt habitual que aquesta zona estigui col·lapsada degut als mals hàbits posturals.
L’òrgan dels sentits associat a l’element aire és el tacte (la pell) i l’òrgan d’acció associat són les mans. Si hi ha trastorns de percepció en el tacte o en la capacitat d’agafar amb les mans, indica que hi ha desequilibri en l’element aire.
Una pràctica de ioga orientada a l’element aire, l’enfocarem cap a l’obertura i expansió de la zona toràcica. Eixamplem i donem fluïdesa a les estructures que participen en la respiració per tal d’ampliar-la de forma natural.
Posem també el focus en connectar respiració i moviment, fent que el moviment sigui regulat, harmònic i equilibrat. Quan fem asanes estàtiques, el fet de dirigir l’atenció a la respiració ens ajuda a enfocar la ment i calmar l’excés de flux de pensaments.