És la part superior del cos quan estem drets, just per sobre del coll. És una estructura fortament protegida per ossos que guarden i protegeixen el cervell, part central del sistema nerviós.
Al crani també hi trobem òrgans que ens permeten captar informació de l’exterior, els òrgans dels sentits: ulls, orelles, nas, boca. La pell, que és l’òrgan del sentit del tacte, s’estén per tot el cos.
El cervell te una funció coordinadora i reguladora de les funcions del cos i la ment. Coordina el funcionament dels òrgans i el moviment del sistema locomotor; és l’òrgan que genera pensament, ens permet fer raonaments i prendre decisions; te capacitat d’emmagatzemar experiències que després podem recuperar (memòria)… i una llarga llista de funcions que ens permeten expressar-nos, relacionar-nos amb l’entorn i desenvolupar-nos.
El cervell rep informació dels òrgans dels sentits per tal d’avaluar allò que passa el voltant i, en funció d’això, prendre decisions o bé descartar la informació rebuda.
Com tot òrgan, el cervell (i també els òrgans dels sentits) necessita descansar per tal de restituir-se. En aquest sentit, dormir les hores necessàries i amb un son de qualitat és la base fonamental d’aquest descans. Però podem fer més.
Avui en dia és molt habitual que el cervell estigui sobrecarregat per la gran quantitat d’estímuls que rep i la quantitat d’informació que processa. També el costum de fer vàries coses a la vegada, amb presses o la constant interrupció en la que vivim, provoquen estrès al cervell. I, com a conseqüència, la ment es torna més dispersa, costa molt més concentrar-se, la memòria falla i es cometen més errors.
Podem incidir en els nostres hàbits diaris per tal que el cervell es mantingui en millors condicions: fer una cosa darrera l’altra, evitant les interrupcions; posar el màxim enfoc i estar present en allò que es fa; planificar les activitats de manera que puguin fer-se de manera més calmada i assumir que potser no podem fer tantes activitats com voldríem.
I un aspecte fonamental pel cervell és deixar-li estones de silenci, d’absència d’estímuls i d’informació. El silenci és terapèutic pel nostre cervell.
De la mateixa manera que deixar passar hores entre un àpat i el següent permet que el sistema digestiu descansi, si ens permetem estones de silenci, sense estímuls externs, el nostre cervell pot refer-se de la sobrecàrrega.
Cal fer esment també dels ulls. En general, i donat que vivim un moment de molts estímuls externs, els òrgans dels sentits es troben també sobrecarregats. En especial, però, els ulls pateixen molta tensió per l’ús constant de dispositius electrònics.
La tensió ocular afecta a la qualitat de la visió, a la capacitat d’enfoc, pot produir irritació als ulls i mal de cap. Deixar que els ulls descansin és doncs necessari per a mantenir-los en bon estat. Un bon exercici és mirar a l’infinit, per a contrarestar l’excés d’enfoc proper. I també mantenir els ulls tancats a estones per tal que reposin.
Recorda que cada zona corporal et fa un servei però també te necessitats. Prendre consciència d’aquestes necessitats i atendre-les és la forma de garantir que es mantingui en bon estat i pugui fer-te un millor servei durant un temps més llarg.
