Brahmacharya és el quart yama i fa referència a practicar la moderació, evitar els excessos i saber trobar el punt just en allò que es fa.

Aquest yama ens convida a aprendre a regular i canalitzar la pròpia energia i a no malbaratar-la, de manera que tot allò que fem ens aporti, ens nodreixi i no ens dirigeixi a un estat desvitalitzat. Aprendre a saber trobar el punt just, de manera que podem gaudir d’allò que fem i dir prou quan hem arribat a aquest punt just.

Si mengem o bevem en excés, arribem a un estat físic i mental letàrgic, amb un nivell energètic molt baix. Podem gaudir d’un bon àpat i, si mengem allò que el nostre cos necessita en la mesura justa, ens sentirem bé física i mentalment.

En general, tot allò que es fa en excés acaba consumint la nostra energia i, moltes vegades, acaba creant una dependència que ens esgota. Per exemple: treballar en excés, l’excés en l’exercici físic, excés en algun entreteniment, etc.

La pràctica de Brahmacharya implica posar consciència en tot allò que fem i saber trobar el punt just, el que ens dona la suficiència sense esgotar-nos ni malbaratar la nostra energia. Implica saber dir prou.

Moltes vegades cometem excessos per a tapar algun problema de fons. Ens aboquem al gaudi momentani de l’excés com a substitutiu del benestar interior que no podem experimentar per les raons que sigui. Treballar Brahmacharya implica enfrontar-se als desequilibris que ens provoquen la manca de benestar per a poder treballar el problema d’arrel.

Per altra banda, regular la pròpia energia és també decidir a què vull dedicar-la i a que no. Prendre consciència en què inverteixo el temps, els diners i l’esforç físic i/o mental.

Alguns llinatges inclouen el celibat (temporal o permanent) com a pràctica de Brahmacharya. L’energia sexual és una energia potent i defensen que cal canalitzar-la cap a un treball de creixement espiritual.

Podem també aplicar el concepte de Brahmacharya a la pràctica de ioga. Cal estar molt present per tal de practicar amb moderació, sense arribar als nostres límits i sense que l’esforç sobrepassi les nostres possibilitats. Quan practiquem per sobre de les nostres possibilitats, la pràctica ens esgota, en canvi si practiquem amb moderació, la pràctica ens nodreix i ens porta cap a un estat més despert i vigorós.

Practicar la moderació és especialment rellevant quan mantenim àssanes de forma estàtica. Sostenir en el temps un esforç que hem portat al límit és impossible, a més ens portarà a un estat de tensió i cansament innecessari que ens restarà energia. En canvi, si sabem sostenir un esforç moderat, per sota del límit, que ens permeti treballar aquest esforç des de la comoditat, aquella àssana ens resultarà nutritiva i ens aportarà beneficis positius i profunds.

Sovint ens sembla que si arribem al límit (o el sobrepassem) fem més i obtenim més. Et convido a experimentar la moderació en la pràctica d’àssana per observar com és possible sostenir un esforç còmode i desenvolupar un estat de calma fent aquest esforç. Observa com et sents al fer-ho i com et sents a l’acabar una pràctica feta d’aquesta manera.