És un dels cinc vayus o formes de manifestació de la força vital (veure l’entrada “Embolcall energètic”). Prana vayu comparteix el nom “prana” amb el nom genèric de l’energia que ho mou tot a l’Univers, i això pot causar certa confusió. Mentre que “Prana” fa referència a la força vital en general, “prana vayu” és una de les seves manifestacions específiques.

Prana vayu és de naturalesa propulsora: és l’energia que inicia i impulsa de la resta de formes d’energia. Es tradueix literalment com “aire que es mou cap endins” en referència al fet que aquesta forma d’energia governa tot allò que suposa una entrada o una ingesta.

Prana vayu governa la inhalació d’aire, l’entrada d’aire als pulmons; també l’acte d’empassar per ingerir aliment sòlid i líquid i, finalment, tota l’entrada d’estímuls i informació a través dels sentits. Governa doncs l’entrada d’aliment per a tots els embolcalls: el físic, l’energètic i el mental. De la qualitat d’allò que ingerim, dependrà obtenir-ne bons nutrients a tots els nivells.

La respiració és la manifestació més directa i observable de l’embolcall energètic i de la seva força.

Així, una bona inspiració serà fonamental per a gaudir d’un prana vayu que ens ajudi a vitalitzar-nos i omplir-nos d’energia. Quan naixem, el primer que fem és inspirar i posar en marxa prana vayu, impulsor de la resta. Quan prana vayu es retira i no hi ha més entrada d’energia, es produeix la mort.

La seu física de prana vayu és l’àrea toràcica i s’associa amb els òrgans de la respiració, el cor i els músculs i nervis que hi tenen a veure. Per a garantir que hi pot haver una bona inspiració, convé mantenir els conductes nassals en bones condicions, nets i destapats. Convé que hi hagi una bona mobilitat del múscul diafragma i de l’àrea de les costelles i que el diafragma bucal i el sòl pelvià estiguin lliure de tensions.

En el nostre dia a dia, sovint podem sentir que ens falta l’energia i tenim sensació de cansament o esgotament. Si la nostra respiració no és una respiració àmplia i regulada, podem no estar ingressant suficient energia. Però també és cert que sovint tenim hàbits que esgoten l’energia que tenim i és quelcom que necessitem tenir en compte i revisar si volem millorar la nostra vitalitat.

L’estrès consumeix moltíssima energia i ens deixa buits. Programar-se moltes activitats sense deixar espai al descans, anar sempre corrents a tot arreu i fer les coses amb presses i tensió, són depredadors d’energia. Cal tenir en compte també que cada pensament consumeix energia, per tant, una ment sobre-estimulada és també un gran depredador d’energia que ens porta a la dispersió i la manca de concentració.

L’entorn és també un gran condicionant. Hi ha llocs rics en energia i llocs que ens en “xuclen”. No és el mateix estar a prop del mar o en un bosc, a l’aire lliure, que en un edifici de formigó amb aire condicionat i llum artificial. El primer és un lloc molt ric en energia i ens ajuda a recarregar i el segon és un lloc que ens demanda molta energia i ens desvitalitza.

Quan ens sentim mancats d’energia, és habitual recórrer a begudes estimulants o fàrmacs per obtenir vitalitat. Cal tenir en compte que tot i aquest efecte immediat, tenen també els seus efectes secundaris de sobre-estimulació del sistema nerviós que poden desembocar en símptomes com insomni, nerviosisme o, fins i tot, ansietat.

Afortunadament, tenim formes naturals de nodrir-nos i de carregar-nos d’energia. La nostra respiració, companya inseparable allà on anem, és la nostra font més natural i saludable de vitalitat.

El ioga ens proposa diferents tècniques de treball amb la respiració (pranayama). N’hi ha que són molt senzilles i que podem fer en qualsevol moment del dia per carregar-nos d’energia. Pots, per exemple, fer respiracions completes (veure aquesta entrada del blog) omplint els teus pulmons a la seva màxima capacitat per oxigenar-te sempre que ho necessitis.

Si tens cura de prana vayu, veuràs incrementada la teva vitalitat de forma natural, sense pics de sobre-estimulació ni fases d’esgotament. Anima’t a treballar amb la teva respiració!

_{(Imatge de Jill Wellington a Pixabay.)}