No em puc relaxar

RelaxarCada cop és més habitual sentir el comentari “jo no em se relaxar” o “no puc relaxar-me”. Hi ha una impossibilitat per deixar de fer i, sovint, la sensació que parar de fer coses és perdre el temps i s’acaba generant un cert estat de nerviosisme davant la possibilitat d’un espai de temps en el que no hi ha una activitat programada.

Aquesta incapacitat de relaxar-se, d’aturar-se, és un símptoma de que s’està patint estrès. Com ja vàrem explicar a l’entrada “Ioga: el remei natural per a l’estrès”, l’estrès és una resposta natural davant situacions amenaçants o imprevistes que requereixen un sobreesforç a tots els nivells (físic i mental).

Durant una situació d’estrès, es produeix un desequilibri en el sistema nerviós autònom, que és la part del sistema nerviós que controla les accions involuntàries. Està format per sistema nerviós simpàtic i el sistema nerviós parasimpàtic.

El sistema nerviós simpàtic, s’encarrega de preparar cos i ment per l’acció, i és el que s’activa davant una situació d’estrès o d’emergència o una situació que ens demana un sobreesforç.

El sistema nerviós parasimpàtic, s’encarrega de portar cos i ment cap a una situació de descans o relaxació després d’un esforç o bé com a preparació per a realitzar funcions importants com són la digestió o l’acte sexual.

Així, després d’una situació en que el sistema nerviós simpàtic s’ha activat, hauria de seguir una situació de relaxació o descans, de manera que cos i ment (i sistema nerviós), poguessin recuperar l’equilibri.

Quan hi ha una situació d’estrès continua, estrès crònic, el sistema nerviós simpàtic està permanentment activat, mentre que el sistema nerviós parasimpàtic no té l’oportunitat de dur a terme la seva funció. Aprofitem per observar que digestió i acte sexual necessiten aquesta relaxació prèvia pròpia del parasimpàtic per dur-se a terme de forma adient.

Recordem que el sistema nerviós simpàtic prepara cos i ment per a l’acció. En una situació com aquesta, en que permanentment estem “activats”, és doncs impossible relaxar-se de forma voluntària. Per poder-ho fer, primer hauríem de portar el sistema nerviós cap a la capacitat de reequilibrar-se, calmant el sistema nerviós simpàtic i deixant que el parasimpàtic tingui també el seu espai d’actuació.

Saps que l’estrès accelera l’envelliment? T’has fixat que estrès i digestions correctes són incompatibles? Deixar de fer i relaxar-se és necessari per mantenir un bon estat de salut i un cos i una ment joves.