Satya: La veritat

Satya

Satya és el segon “Yama”, és a dir el segon principi ètic de comportament vers els altres (veure l’entrada Raja Ioga). És la paraula en sànscrit que designa allò que és verdader, que existeix, allò que és cert i real.

El Sutra II.36 diu (transliterat del sànscrit) “satyapratipratiṣṭhāyāṁ kriyāphalāśrayatvam”, que traduït seria: quan el practicant està fermament establert en la pràctica de la veritat, les seves paraules es tornen tan potents que tot el que diu es torna realitat (Luz sobre los Yoga Sutras de Patanjali de B.K.S. Iyengar).

Quan parlem de la veritat, sovint el primer que ens ve a la ment és no dir mentides, però Satya va molt més enllà. La veracitat no és només assegurar que allò que es diu no és fals, sinó que no ha de ser ni equivoc ni irrellevant. Defugim doncs de veritats a mitges o de paraules buides.

La pràctica de la veritat no és un camí fàcil i requereix estar constantment atent a allò que es fa, a allò que es diu i a allò que es pensa. Perquè el camí de la veritat no només fa referència a l’ús de la paraula, sinó també a les accions i als pensaments.

Aliniar en tot moment el pensament, l’acció i la paraula és Satya.

És molt important trobar l’equilibri entre aquests tres àmbits, ja que no practica Satya aquell que diu una cosa i en fa una altra. Els actes han de recolzar totalment allò que es diu i, a la vegada cal fer allò i dir allò que es pensa.

Tot i que els yamas fan referència al comportament vers els altres, tot principi comença per l’aplicació a un mateix. En aquest sentit, Satya és aplicable de forma plena a la pràctica de ioga.

Satya és ser sincer amb un mateix i reconèixer i acceptar quines són les possibilitats i limitacions del propi cos envers la pràctica. I, un cop fet aquest reconeixement, actuar en conseqüència i ajustar la pràctica d’acord al principi d’Ahimsa (no violència).

T’animo a que practiquis amb total sinceritat, perquè la sinceritat aplicada a un mateix és la llavor de la sinceritat cap els altres, és la llavor de Satya.