Respiro?

respiració

La respiració és un acte involuntari que ens acompanya al llarg de tota la vida. El primer que fem al nėixer és omplir d’aire els pulmons i el darrer que fem abans de morir és buidar-los.

La respiració és la principal font d’aliment i energia per totes les nostres cèl.lules. Podem estar dies sense menjar o beure, però tan sols minuts sense respirar. La respiració és vida.

La respiració està també intimament lligada amb l’estat emocional i mental. Quan experimentem una emoció forta, la forma de respirar es transforma i és ben diferent de quan estem relaxats. Quan la respiració s’agita, l’estat mental s’altera i el sistema nerviós es desequilibra. De la mateixa manera, també podem influir en el nostre estat emocional a través de la nostra respiració. (pots llegir més a “Ioga i Respiració: equilibri físic, emocional i mental”).

Has observat mai com respira un nadó? Hauràs vist com el seu cos es mou d’una manera harmònica, suau, natural, plàcida. La seva panxa i les seves costelles es mouen, el moviment respiratori és lliure i sense impediments.

Quan la respiració s’expressa amb total llibertat i amplitud, les cèl.lules es veuen alimentades amb quantitat suficient d’oxigen i poden desenvolupar la seva funció. A la vegada, i gràcies al moviment que es produeix, els òrgans abdominals reben un continu massatge que facilita el rec sanguini i que millora la seva funció. Gràcies a l’expressió de tots els segments respiratòris, el sistema nerviós, les emocions i la ment arriben a l’equilibri (pots llegir més a “La respiració completa”).

Si la respiració és amplia i lliure, respirem per viure. Quan la respiració està bloquejada, respirem per sobreviure.

A mesura que ens fem grans, i degut a les diferents experiències i hàbits adquirits, molts d’aquests espais deixen de moure’s amb llibertat, experimenten bloquejos que condicionen la forma de respirar sense que ens n’adonem. D’aquesta manera, acabem adquirint patrons respiratoris limitants que empobreixen l’aportació d’oxigen i energia i que alteren de forma permanent el nostre estat emocional i mental.

Així, la respiració deixa de ser una font d’energia, salut i benestar i queda reduida a una aportació que ens permet sobreviure, sovint amb l’experiència de sentir-nos constantment cansats, vivint estats de nerviosisme crònic i experimentant un estat dispers i descentrat a nivell mental.

Moltes vegades busquem la sol·lució fora de nosaltres, amb substàncies estimulants que ens ajudin a retornar la sensació de plenitud energètica o substàncies relaxants que ens ajudin a apaivagar l’estat de nerviosisme. Poques vegades o mai se’ns acut que tenim una font d’energia i d’equilibri que ens és pròpia: la respiració.

Quan restituim la llibertat i fluidesa al moviment respiratori i ens desfem dels bloquejos i les limitacions i tornem a la respiració primigènia, la respiració es converteix de nou en font de vida, energia, equilibri i benestar.

Davant de la pregunta: “Respiro?”, la resposta automàtica que sorgeix és “Sí, clar, sóc viu!” Però… i si reflexionem per un moment abans de contestar?… “Respiro?”