El silenci

SilenciHi ha moltes persones que es senten incòmodes quan estan en silenci, tant si estan amb d’altres persones com si estan soles. Quan es troben soles, sovint es posen música o la televisió, o quelcom que pugui emetre so i captar l’atenció amb la sensació que s’està acompanyat.

Quan pregunto a alguna d’aquestes persones, em diuen que es avorrit estar en silenci o bé que es senten soles si no hi ha alguna cosa que els acompanyi.

Els espais de silenci són necessaris per retrobar l’equilibri emocional i mental. Especialment, amb aquest estil de vida que tenim en el que hi ha un excés d’activitats, de sons, d’acció, d’informació… la ment, que està constantment bombardejada amb estímuls, necessita espais per a descansar i reconstituir-se.

El silenci es terapèutic, ens ajuda a retrobar-nos i a reequilibrar-nos.

El silenci és una oportunitat única d’escoltar-se a un mateix. Ens obra la porta a establir un diàleg intern, a reconèixer els propis pensaments, reaccions, emocions, en resum, ens obra la porta a ser més conscients de qui som, de com som i de què som. I la consciència és la base tant de l’acceptació com del canvi.

Cada cop més s’educa als nens en l’absència d’espais de silenci i això fa que estar en silenci sigui una cosa estranya i desconeguda que, sovint, pot fer fins i tot respecte o por.

Si no practiques estones de silenci, t’ho recomano. Potser al principi no et sents confortable però, a mida que t’hi habituïs veuràs com descobreixes moltes sensacions i, sobretot, com et descobreixes a tu. Perquè el silenci t’ajudarà a obrir la mirada i l’escolta cap al teu interior.

Ah! i recorda que el silenci no és només l’absència de so, és també deixar de rebre estímuls de tots els aparells electrònics (mòbils, tauletes,…) que ens acompanyen al llarg del dia. Prova-ho! Veuràs com guanyes serenor.